Kunst im öffentlichen Raum: das Publikum, der Dialog und die Freiheit, die städtische Umgebung zu erkunden
Ein Vortrag des Kurators der Biennale Gherdëina 10, Samuel Leuenberger, in Zusammenarbeit mit der Südtiroler Architekturstiftung am 21. November 2025.
Biennale Gherdëina 6, Claudia Comte, WOOOW, 2018. Ph. Gunnar Meier
Am 21. November 2025 freut sich die Biennale Gherdëina, in Zusammenarbeit mit der Südtiroler Architekturstiftung, einen öffentlichen Vortrag von Samuel Leuenberger, dem Kurator der kommenden Ausgabe der Biennale, zu präsentieren. In seiner Präsentation vertieft er die Konzepte Installation vs. Intervention und Site-specificity vs. Site-responsivity und richtet den Fokus auf Publikum, Kooperation und die Freiheit, den urbanen Kontext zu erkunden.
Südtiroler Architekturstiftung Alto Adige × Biennale Gherdeina
Vortrag mit Diskussionsrunde und Aperitif
Vortragender: Samuel Leuenberger – Kurator der Biennale Gherdëina 10 (2026).
Diskussion mit: Igor Comploi - Architekt und Vizepräsident der Biennale Gherdeina; Katharina Volgger - Architektin, Dozentin und Vizepräsidentin der Architekturstiftung Südtirol
Datum: 21. November, 18.00 Uhr
Ort: Baufirma Martin Gebhard, Handwerkerzone Am Gornegg 15, 39040 Laion.
Sprache: Deutsch
Teilnahme: Begrenzte Plätze (max. 80 Personen, bitte um Anmeldung direkt auf der Website der Stiftung – hier). Credits: 2 BFC
In Zusammenarbeit mit Architekturstiftung Südtirol.
Diese Veranstaltung wird von Bauunternehmen Geom. Gebhard Martin unterstützt.
Biennale Gherdëina 9 a Kaunas, tla Lituania
Na partnership danter la Biennale Gherdëina y la Kaunas Biennial gëura dialogs nueves, dà vita a sperimentazions y al barat artistich sëura i cunfins ora.
Kaunas Biennial 15. Installation view, 2025. Photo by Gražvydas Jovaiša
Atelier dell’Errore. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Atelier dell’Errore. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Ruth Beraha, Fortune is always hiding, I’ve looked everywhere. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Ruth Beraha, Fortune is always hiding, I’ve looked everywhere. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Arnold Holzknecht, Floramentale. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Arnold Holzknecht, Floramentale. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Arnold Holzknecht, Floramentale. Installation view at Kaunas Biennial, 2025
Per l prim iede se mët Biennale Gherdëina adum cun la Kaunas Biennial - na cunlaurazion de gran mpurtanza che porta adum doi plataformes europeiches d’ert cuntemporana da vivanda. Metuda su tl 1997, ie la Kaunas Biennial la manifestazion d’ert cuntemporana plu granda y da plu da giut di Stac baltics. Tl prim pieda via cun l pont zentrel sun l’ert dl stof, fovela pona deventeda n forum dinamich che tol ite na gran varietà de formes artistiches, promuev l dialogh nternaziunel y ti va permez a tematiches sozieles y cultureles urgëntes - valores che se spidlea tl sot nce cun la miscion de Biennale Gherdëina.
Dai 12 de setëmber nchin ai 23 de nuvëmber 2025 nvieia la 15ejima edizion dla Kaunas Biennial l publich a fé n viac tres l’ert, la natura y la nmaginazion cun la mostra secundera Echoes Between Forests and Mountains, che veij la partizipazion del Atelier dell’Errore, Ruth Beraha e Arnold Holzknecht — artisć y artistes crì ora da Lorenzo Giusti, curatëur dla Biennale Gherdëina 9 — y Maximilian Oprishka, Aisté Ambrazevičiūté e Andrius Arutiunian — artisć y artistes dla lituana crì ora da Neringa Kulik, diretëura Kaunas Biennial.
Metuda ora ti biei locai dla Meno parkas Gallery y tla sënta dl Museum dla zità de Kaunas tla Cësa de chemun, nasc la mostra da na rë ativa de cunlaurazions nternaziuneles, che lieia Kaunas cun la Biennale de Lione y CHRONIQUES – la Biennale des Imaginaires Numériques.
Te na ancunteda interculturela dinamica rundenësc Echoes Between Forests and Mountains, sëura i cunfins ora - na zelebrazion dla nmaginazion spartida y dl barat artistich danter Talia, Lituania y Franzia.
La mostra esplurea l liam cumplicà danter natura, mit, tecnologia y ntervënt dla persona. Nravisei te si paesajes - dai bòsc dla Lituania ala valedes alpines - pieta i artisć esperienzes de scultura y mprescions che spidlea n cruze che i à duc canc per l raport cun l mond dla natura y coche l se trasfurmea tresora. Danter scultura, film, nstalazion y sonn ie la mostra coche n paesaje cunzetuel ulache l se anconta pruzesc ecologics, stories dla persones y speculazions n cont dl daunì.
Dai 30 de mei nchin ai 13 de setëmber 2026 purterà trëi artisć y artistes dla Lituania - Andrius Arutiunian, Eglé Kulbokaité y Augustas Serapinas - si ujes ala Biennale Gherdëina 10. Cric ora da Samuel Leuenberger, curadëur dla proscima edizion, do n viac de nrescida ntensif danter Vilnius y Kaunas de jené dl 2025, sënia si partezipazion n capitul nuef tl dialogh danter la doi edizions bieneles.
Chësc barat creatif vën a se l dé de gra ala vijion spartida da duta la pertes y al sustëni dl un y dl auter vieres dl Minister dla Cultura Talian, dl Istitut de Cultura dla Lituania y dl Ambasceda dla Republica dla Lituania tla Republica Taliana, fajan su puenc danter la Dolomites y l Baltich - ulache ideies, cultures y nmaginazions se ngatieia te na maniera liedia.
Echoes Between Forests and Mountains ie pert dl program Cultura Lituana tla Talia 2025–2026. L program Cultura Lituana tla Talia 2025–2026 ie realisé dall'Istitut de Cultura Lituano y dall'Ambasceda dla Republica dla Lituania tla Republica Taliana.
Biennale Gherdëina 10: (Future) Paradise Gardens
Tema prinzipel y artistes y artisć dla Bienela cureda da Samuel Leuenberger
Gherdëina, Dolomites. Foto Tiberio Sorvillo
Biennale Gherdëina 10: (Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì), a cura de Samuel Leuenberger, unirà a se l dé a Urtijëi y te d’autri luesc de Gherdëina dai 31 de mei ai 13 de setëmber 2026. La giaurida sarà te posć defrënc te Gherdëina, n sada ai 30 de mei 2026 (comunicazion stampa danora: 28 de mei 2026).
Chësta edizion che vën de Biennale Gherdëina ie n pont fundamentel dla storia de chësc evënt, festejon cun stolz la diescejima edizion.
(Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì) ie n nvit a passé tres cuntredes che ie tl medem mumënt delicates y muvimentedes, ulache i verzons devënta n simbol de sëuravivënza, de amor y na puscibltà per n daunì plu rëidl.
Samuel Leuenberger conta:
“La Dolomites pieta na culissa ispirënta che ie rica de belëzes natureles, de tradizions artejaneles y stories dla montes zënza tëmp – na curnisc ideela per scuvierjer l cunzet di (Future) Paradise Gardens. Chisc parcs, sentei ite tl pont d’ancunteda danter sublimità naturela y cultivazion umana, ne ie nia pensei mé coche luesc de scunanza per l rëni dla plantes y di tiers, ma nce coche lueges che respidlea nosta tingëda coletiva do n daunì che à si fundamënta sun la giustizia y la valivanza. Tlo pò i parcs nudrì tambën l corp che l’ana y ughé coche luesc de albierch, de oportunità y de renuvamënt per duc.
La mostra ie partida ite te capituli desferënc, uniun de chisc luminea n auter aspet dla criazion dl parch fat dala persona. Da n pont de ududa simbolich, metaforich y emuzionel raida i argumënc ntëur l cunzet de „Commoning“, che mët dancà la cultivazion y la cundivijion dl nudrimënt coche nce la scunanza y la stravardeda dla fusties de uni vita. N auter capitul dal titul “Divine Love and Growth” (Amor divin y chersciuda) nvieia a cunscidré l verzon coche simbul de fluridura spirituela y de trascendënza, y la mostra se dà ju cun l cunzet de “Violent Garden”(Parch impunënt), che respuend al bujën de prëscia de decolonisé l parch, de mëter n discuscion vijions antropozentriches y de crië lueges acioche i tiers y la natura posse se muever tla lidëza y abiné ca inò si capazità d’azion.
Tl capitul sun „Queer Ecology“ se damànden ciuldì che la natura vën perdrët suvënz ntenduda coche „fetra, demarueia“ y tlo vëniel slargià ora la discuscion sun la varietà y la fluidità dedite dai sistems ecologics. Oradechël tuons do l “Botanical” (Botanich) – l urdenamënt y la tlassificazion di ejemplers de plantes – n cunfront a “Gardens as Spaces for Reflection and Poetry”(Parcs coche lerch de reflescion y poejia), te chëi che i verzons se trasforma te luesc de introspezion, belëza y imaginazion criativa.”
Artistes y artisć dla Biennale Gherdëina 10:
Chanelle Adams (1992, USA), Andrius Arutiunian (1991, Armenien/Litauen), Jacopo Belloni (1992, Italien), Alice Bucknell (1993, Großbritannien/USA), Leonardo Bürgi (1994, Mexiko/Schweiz), Giulia Cenci (1988, Italien), Dorota Gaweda (1986, Polen) & Eglė Kulbokaitė (1987, Litauen), Sandra Knecht (1968, Schweiz), Judith Neunhäuserer (1990, Italien), Walter Niedermayr (1952, Italien), Masatoshi Noguchi (1988, Japan/Italien), Gabriela Oberkofler (1975, Italien), Lydia Ourahmane (1992, Algerien), Gregor Prugger (1954, Italien) & Leonora Prugger (1995, Italien), Ana Prvacki (1976, Serbien), Augustas Serapinas (1990 Litauen), Bas Smets (1975, Belgien) & Eliane Le Roux (1983, Frankreich), Bosco Sodi (1970, Mexiko), Constantin Thun, Kelly Tissot (1995, Frankreich), Alvaro Urbano (1983, Spanien), Yuyan Wang (1989, China), Evelyn Taocheng Wang (1981, China), Pedro Wirz (1981, Brasilien/Schweiz) & Michael Marder (1980, Kanada/Portugal).
Samuel Leuenberger sarà l curadëur de Biennale Gherdëina 2026.
Ruveda a si 10ejima edizion, sarà Biennale Gherdëina da udëi dai 29 de mei ai 13 setëmber 2026.
Samuel Leuenberger, 2024. Foto de Nicolas Gysin.
Biennale Gherdëina, senteda ite danter la marueia dla Dolomites, arpejon mundiela naturela UNESCO, à l plajëi de ve fé al savëi che Samuel Leuenberger ie unì numinà curadëur de si diescejima edizion. Tres cumiscions nueves y n program de mostra che se stiza sun proiec dl ambient y scumenciadives publiches ie la Biennale chersciuda te na forma organica do uni edizion y à tëut su l mond dl’ert nternaziunela, ma à tl medem mumënt mantenì n liam strënt cun la ravises cultureles, storiches y linguistiches dl raion da mont. N uel zënzauter ti jì do a chësta vijion, ma nce jì ite liams nueves y mo nia cunesciui, nsci unirà Biennale Gherdëina a se l dé a Urtijëi y ntëur via te Gherdëina dai 29 de mei ai 13 de setëmber 2026.
Samuel Leuenberger ie l fundadëur y diretëur de SALTS, n raion per mostres no-profit a Birsfelden y a Bennwil, tla Svizera, che cëla de sustenì l barat danter disciplines defrëntes y l dialogh cun artisć che ie tl lëur de unì a lum. Dan da puech iel stat l curadëur dl proiet Messeplatz per Art Basel y al mumënt lëurel pra la terza y ultima edizion dl proiet Globus Public Art n culaburazion con la Fondation Beyeler. Dal 2016 al 2023 iel stat curadëur dla sezion Parcours de Art Basel.
Si vijion da curadëur se stiza sun la culaburazion, sun l'empatia e sun l ruvé permez. Davia che l lëura suvënz cun artistes y artisć cun chëi che l à relazions per plu giut, sustën Leuenberger formes de partezipazion che va plan y ie reflessives sun l’ert, l’architetura y la natura y dà nsci vita a esperienzes da ntënder y stimulëntes.
IN resposta ala numineda dij Leuenberger:
„Son plën de ntujiasm y unerà de vester unì numinà curadëur dla diescejima edizion de Biennale Gherdëina, che vën a se l dé te n raion da stramp bel. La Dolomites ie te n cuntest faszinënt, ie plëines de belëzes dla natura, de tradizions d’ert y de stories zënza tëmp sun i crëps: n post ideél per ti jì do al’idea di (Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì). Chisc verzons ie de bujën danter la grandëza salvera dla natura y la cultura senteda ite dala persona, nia mé coche santueres per la flora y la fauna, ma nce coche lerch che spidlea nosc miré n referimënt a n daunì che se stiza sun la giustizia y la valivanza. Te chësc ntëurvia pudons se nmaginé verzons che nurësc sibe l corp che l’ana, luesc per se tré zeruch y pusciblteies per dutes y per duc.“
SUPPORT US
Seit 2019 wird die Biennale Gherdëina vom Kulturverein Zënza Sëida organisiert, der sich der Förderung von Kultur als wesentliches Instrument für das soziale Wohlbefinden widmet. Auch heuer bitten wir euch, im Rahmen eurer Steuererklärung die frei verfügbaren 5 Promille der „Zënza Sëida VfG – Körperschaft des Dritten Sektors“ zu widmen. Die Steuernummer von Zënza Sëida lautet: 92067730215.
Dal 2019, la Biennale Gherdëina è organizzata dall’associazione culturale Zënza Sëida, che si dedica alla promozione della cultura come strumento essenziale per il benessere sociale. Anche quest’anno vi chiediamo di donare, nella vostra dichiarazione dei redditi, il 5 per mille a “Zënza Sëida VfG – Ente del Terzo Settore”. Il codice fiscale di Zënza Sëida è: 92067730215.