News

Dormancy von Jacopo Belloni, Gewinnerprojekt der 14. Ausgabe des Italian Council der Generaldirektion für zeitgenössische Kreativität des italienischen Kulturministeriums, geht mit der Eröffnung der Biennale Gherdëina in eine neue Phase!

Dormancy von Jacopo Belloni – eines der Werke, die vom 31. Mai bis 13. September 2026 Teil von (Future) Paradise Gardens, der zehnten Ausgabe der Biennale Gherdëina, kuratiert von Samuel Leuenberger, zusehen sein werden – zählt zu den Gewinnerprojekten der 14. Ausgabe des Italian Council 2025. Das Förderprogramm der Generaldirektion für zeitgenössische Kreativität des Kulturministeriums verfolgt das Ziel, italienische Gegenwartskunst international zu fördern.

Dormancy entfaltet sich in zwei Phasen, in zwei skulpturalen Zyklen. Der erste Zyklus, Dormienti (Schlafende), besteht aus einem Samen-Behältnis – einer Art Schrein oder Reliquiar, der Samen enthält, die gemeinsam mit Vereinen und Gruppen der jeweiligen Ausstellungsorte, in diesem Fall Gröden, untersucht und gesammelt werden.

Der zweite skulpturale Zyklus, Nenie (Klagelieder), umfasst Skulpturen aus Kupfer-Destillatoren, die als Extraktoren zur Gewinnung ätherischer Öle von Pflanzen, mit beruhigenden und schlaffördernden Eigenschaften, dienen. Der zweite skulpturale Zyklus, koproduziert mit der Biennale Gherdëina, soll zu einer Auseinandersetzung mit dem Thema Garten beitragen – der nicht nur Schutzraum für Flora und Fauna ist, sondern auch ein Ort, an dem Vorstellungen einer gerechten und gleichberechtigten Zukunft Gestalt annehmen. Zudem wird Dormancy  von der Arbeitsgruppe Ackerbau und Arznei- und Gewürzpflanzen des Versuchszentrums Laimburg wissenschaftlich begleitet, dem führenden Forschungsinstitut für Landwirtschaft und Lebensmittelverarbeitung in Südtirol.

Im Dachgeschoss eines alten Schulgebäudes in St. Christina setzt sich Dormancy, bestehend aus beiden skulpturalen Zyklen, sowohl mit den biologischen als auch mit den emotionalen Dimensionen des Innehaltens auseinander. Sie laden die Besucher*innen zu einer verlangsamten Wahrnehmung ein, in der Dormanz nicht als Abwesenheit erscheint, sondern als ein Zustand des Ausharrens – ein Zwischenraum, in dem sich Leben zurückzieht, vorbereitet und leise fortbesteht.

Der erster Teil des Projekts wurde in Zusammenarbeit mit dem Centre d’Art Contemporain Genève in der Ausstellung Jardins Défiants (Defiant Gardens), kuratiert von Elise Lammer, vom 10. September bis 25. Oktober 2025 in der Halle Nord in Genf produziert und gezeigt. Ab Ende Mai 2026 wird der zweite Teil des Projekts nun im Rahmen der Biennale Gherdëina 10 zu sehen sein. Darüber hinaus wird Bellonis Projekt im Rahmen von Fogo Fátuo, einer Veranstaltung in Zusammenarbeit mit der Galeria Municipal do Porto in Portugal, am 4. Juli vorgestellt und in einem Vortrag im Rahmen von Triangle-Astérides im Sommer in Marseille präsentiert. Im Rahmen der Biennale Gherdëina wird zudem im Laufe des Sommers eine spezielle Samenernte für die Skulptur organisieren. Abschließend wird Dormancy in die permanente Sammlung der GAMeC – Galleria d’Arte Moderna e Contemporanea di Bergamo aufgenommen.

Das Projekt wird mit Unterstützung der Generaldirektion für zeitgenössische Kreativität des Kulturministeriums im Rahmen des Programms Italian Council (14. Ausgabe, 2025) realisiert, das der internationalen Förderung italienischer Gegenwartskunst gewidmet ist.

Vijites cun l curadëur, performance y mo truep d'auter pra la giaurida dla Bienela Gherdëina 10…

…y n instà plën de manifestazions!

N sada, ai 30 de mei, gëura la Bienela Gherdëina dala 10:00 danmesdì dan la Sala Trenker a Urtijëi cun n bënunì y na prejentazion istituzionela. Daldò ie i vijitadëures nviei a fé pea na raida adum al curadëur Samuel Leuenberger. Dala 13:00 saral sun Plaza S. Antone na ntervenzion culenera metuda a jì dai artisć Sandra Knecht y Leonardo Bürgi Tenorio.

L program va inant domesdi dala 15.00 a S.Cristina cun na raida meneda, che ie acumpanieda dala performance dl’artista Ana Prvački, dal titul Applied Honey Proverbs. N saut folcloristich tl mond di proverbs da dlonch caprò, ulache l’ecologia anconta l lingaz y la savieza s’amudlea gota per gota.

Dala 18:00 ala 19:30 ie duc nviei pra la vijita meneda sun Pilat, per ti cialé ai lëures metui ora. L di fina via pra Pilat danter la 19:30 y la 21:30 ulache vën festejà la diescejima edizion dla Bienela Gherdëina cun n DJ set dal vif.

N dumënia ai 31 de mei, dala 10:30 saral, tl cheder dla Bienela la Vernissage per i mutons y la mutans y l unirà prejentà n workshop de y cun Pedro Abu Wirz y Michael Marder ntitulà Making, Unmaking, and Remaking Us.

Ntan dut l instà nvieia (Futur) Paradise Gardens i vijitadëures de se dé ju plu sot cun l’ert cuntemporana che devënta na luegia da pensé do y se dé ju cun nosc daunì sozioecologich. La mostra vën acumpanieda da n program rich de vijites menedes, workshops, vijites ti ateliers, jites a pe, referac y performance ntan duta la sajon.

Scuvrì l prugram!

Open air breakfast a Unieja y prejentazion dla Bienela Gherdëina 10 (Future) Paradise Gardens

Meet&Greet cun l curadëur Samuel Leuenberger
L vën prejentà la publicazion che reverda la storia dla Bienela Gherdëina

Ai 07 de mei 2026, dala 10:00 nchin la 13:00
Lia I Bochaleri, Ciastel 1257
Unieja (dan la sera di Giardini)

Coche da tradizion nvieia la Bienela Gherdëina a n gusté alalergia tl verzon dla Lia de chëi che lëura la ceramica “I Bochaleri” a Unieja.

Per festejé de avëi arjont dla diescejima edizion, à la Bienela legrëza de prejenté la nueva publicazion dal titul “BG1-10. Biennale Gherdëina Anniversary”. Sarà prejënt l presidënt dla Lia Zënza Sëida, Eduard Demetz, y la diretëura dla Bienela Gherdëina, Doris Ghetta.

L sarà l’ucajion de jì plu sot tla tematica de (Future) Paradise Gardens deberieda cun l curadëur Samuel Leuenberger y n valguni di artisć y dla artistes metui ora tla mostra.

Te aspiton!
RSVP

 

(Future) Paradise Gardens – n aniverser speziel per la Biennale Gherdëina!

L cialé ora nuef dla diescejima edizion dla Biennale Gherdëina ie tlo!

Giaurida: 30.05.2026, dala 10:00

Te Gherdëina uniral dai 31 de mei ai 13 de setëmber 2026 tenì la diescejima edizion dla Biennale Gherdëina, dal titul (Future) Paradise Gardens, a cura de Samuel Leuenbergery che se dejëuj te trëi lueges d’esposizion prinzipeles.

Coche l ie tradizion per la Biennale Gherdëina nasc la identità vijiva de uni edizion dala culaburazion cun n artist o n’artista che tol pert als bienala – tl 2024 cun Atelier dell’Errore, tl 2022 cun Giles Round, tl 2020 cun Marcello Maloberti. L’identità dla diescejima edizion ie unida svilupeda cun Alice Bucknell, che nterpretea cun si lëur da na gran sugestion l tema dla Biennale (Future) Paradise Gardens, te na esplurazion de na lingia de argumënc y cunzec defrënc liei al “verzon dl paravis”.

L cunzet ie unì svilupà da XXY Studio de Milan sota la direzion de Massimo Lafronza. L design ne se cunzentrea nia mé sun l lëur de Bucknell coche soget prinzipel ma l tol nce su elemënc dl’opra d’ert nstëssa crian nsci na interazion visuela direta cun l tema dla Biennale: formes y linies organiches, pustoms che se desfurmea y crësc coche nce n “gradient”  che flurësc y che acumpanieia i/la vijitadëures sëura mesuns de comunicazion defrënc ora – se muan, flurian y sfantan inò.

 

“(Future) Paradise Gardens” ie na rezeta per nes lascé evoché truep monc, y na meludia che nes mëina inò de reviers ala tiera. Te si truep capituli ntrecei l un cun l auter vëniel a se l dé na narazion defrenzieda, che ie da una pert nraviseda tl ecosistem unich dla Dolomites te chël che la Biennale se spand ora y che sofla dal’autra pert coche bon tof ncëurnient, daujin y dalonc, tres cuntredes reéles y imaginedes, antropogenes y autonomes.

“L ie per mé n unëur pudëi purté ite tla  BG10 l juech da vivanda dla forzes ecosistemiches di monc de mi lëur y me ncunforte sun l spënjer nia custemà che chësc avenimënt dla impolinazion gaujerà ti mënsc che vën”,

dij Alice Bucknell sun la culaburazion cun la Biennale Gherdëina.

 

La Biennale Gherdëina 10 – (Future) Paradise Gardens vën tenida dai 31.05. ai 13.09.2026 te Gherdëina, tl cuer dla Dolomites y la nvieia i/la vijitadëures a interagì cun l’ert, l post y l ambient sëura trëi lueges ora.

La giaurida sarà ai 30.05.2026 dala 10:00 inant tl zënter de Urtijëi.

Save the Date for (Future) Paradise Gardens

Biennale Gherdëina 10, curated by Samuel Leuenberger
May 31th - September 13th 2026

The Biennale Gherdëina team warmly invites you to the 10th edition of Biennale Gherdëina – (Future) Paradise Gardens, curated by Samuel Leuenberger.
The exhibition will take place in Val Gardena from May 31 to September 13, 2026.

The opening will be held on May 30, 2026, starting at 10:00 a.m., in the center of the town of Ortisei.
Participating artists:
Chanelle Adams (1992, US), Andrius Arutiunian (1991, Armenia/Lithuania), Jacopo Belloni (1992, Italy), Alice Bucknell (1993, UK/US), Leonardo Bürgi (1994, Mexico/Switzerland), Giulia Cenci (1988, Italy), Dorota Gaweda (1986, Poland) & Eglė Kulbokaitė (1987, Lithuania), Sandra Knecht (1968, Switzerland), Judith Neunhäuserer (1990, Italy), Walter Niedermayr (1952, Italy), Masatoshi Noguchi (1988, Japan/Italy), Gabriela Oberkofler (1975, Italy), Lydia Ourahmane (1992, Algeria), Gregor Prugger (1954, Italy) & Leonora Prugger (1995, Italy), Ana Prvacki (1976, Serbia), Augustas Serapinas (1990 Lithuania), Bas Smets (1975, Belgium) & Eliane Le Roux (1983, France), Bosco Sodi (1970, Mexico), Constantin Thun, Kelly Tissot (1995, France), Alvaro Urbano (1983, Spain), Yuyan Wang (1989, China), Evelyn Taocheng Wang (1981, China), Pedro Wirz (1981, Brazil/Switzerland) & Michael Marder (1980, Canada/Portugal).

Further information will be shared soon!

Kunst im öffentlichen Raum: das Publikum, der Dialog und die Freiheit, die städtische Umgebung zu erkunden

Ein Vortrag des Kurators der Biennale Gherdëina 10, Samuel Leuenberger, in Zusammenarbeit mit der Südtiroler Architekturstiftung am 21. November 2025.

Am 21. November 2025 freut sich die Biennale Gherdëina, in Zusammenarbeit mit der Südtiroler Architekturstiftung, einen öffentlichen Vortrag von Samuel Leuenberger, dem Kurator der kommenden Ausgabe der Biennale, zu präsentieren. In seiner Präsentation vertieft er die Konzepte Installation vs. Intervention und Site-specificity vs. Site-responsivity und richtet den Fokus auf Publikum, Kooperation und die Freiheit, den urbanen Kontext zu erkunden.

Südtiroler Architekturstiftung Alto Adige × Biennale Gherdeina
Vortrag mit Diskussionsrunde und Aperitif

Vortragender: Samuel Leuenberger – Kurator der Biennale Gherdëina 10 (2026).
Diskussion mit: Igor Comploi – Architekt und Vizepräsident der Biennale Gherdeina; Katharina Volgger – Architektin, Dozentin und Vizepräsidentin der Architekturstiftung Südtirol

Datum: 21. November, 18.00 Uhr
Ort: Baufirma Martin Gebhard, Handwerkerzone Am Gornegg 15, 39040 Laion.

Sprache: Deutsch

Teilnahme: Begrenzte Plätze (max. 80 Personen, bitte um Anmeldung direkt auf der Website der Stiftung – hier).
Credits: 2 BFC

In Zusammenarbeit mit Architekturstiftung Südtirol.
Diese Veranstaltung wird von Bauunternehmen Geom. Gebhard Martin unterstützt.

Biennale Gherdëina 9 a Kaunas, tla Lituania

Na partnership danter la Biennale Gherdëina y la Kaunas Biennial gëura dialogs nueves, dà vita a sperimentazions y al barat artistich sëura i cunfins ora.

Per l prim iede se mët Biennale Gherdëina adum cun la Kaunas Biennial – na cunlaurazion de gran mpurtanza che porta adum doi plataformes europeiches d’ert cuntemporana da vivanda. Metuda su tl 1997, ie la Kaunas Biennial la manifestazion d’ert cuntemporana plu granda y da plu da giut di Stac baltics. Tl prim pieda via cun l pont zentrel sun l’ert dl stof, fovela pona deventeda n forum dinamich che tol ite na gran varietà de formes artistiches, promuev l dialogh nternaziunel y ti va permez a tematiches sozieles y cultureles urgëntes – valores che se spidlea tl sot nce cun la miscion de Biennale Gherdëina.

Dai 12 de setëmber nchin ai 23 de nuvëmber 2025 nvieia la 15ejima edizion dla Kaunas Biennial l publich a fé n viac tres l’ert, la natura y la nmaginazion cun la mostra secundera Echoes Between Forests and Mountains, che veij la partizipazion del Atelier dell’Errore, Ruth Beraha e Arnold Holzknecht — artisć y artistes crì ora da Lorenzo Giusti, curatëur dla Biennale Gherdëina 9 — y Maximilian Oprishka, Aisté Ambrazevičiūté e Andrius Arutiunian — artisć y artistes dla lituana crì ora da Neringa Kulik, diretëura Kaunas Biennial.

Metuda ora ti biei locai dla Meno parkas Gallery y tla sënta dl Museum dla zità de Kaunas tla Cësa de chemun, nasc la mostra da na rë ativa de cunlaurazions nternaziuneles, che lieia Kaunas cun la Biennale de Lione y CHRONIQUES – la Biennale des Imaginaires Numériques.
Te na ancunteda interculturela dinamica rundenësc Echoes Between Forests and Mountains, sëura i cunfins ora – na zelebrazion dla nmaginazion spartida y dl barat artistich danter Talia, Lituania y Franzia.

La mostra esplurea l liam cumplicà danter natura, mit, tecnologia y ntervënt dla persona. Nravisei te si paesajes – dai bòsc dla Lituania ala valedes alpines – pieta i artisć esperienzes de scultura y mprescions che spidlea n cruze che i à duc canc per l raport cun l mond dla natura y coche l se trasfurmea tresora. Danter scultura, film, nstalazion y sonn ie la mostra coche n paesaje cunzetuel ulache l se anconta pruzesc ecologics, stories dla persones y speculazions n cont dl daunì.

Dai 30 de mei nchin ai 13 de setëmber 2026 purterà trëi artisć y artistes dla Lituania – Andrius Arutiunian, Eglé Kulbokaité y Augustas Serapinas – si ujes ala Biennale Gherdëina 10. Cric ora da Samuel Leuenberger, curadëur dla proscima edizion, do n viac de nrescida ntensif danter Vilnius y Kaunas de jené dl 2025, sënia si partezipazion n capitul nuef tl dialogh danter la doi edizions bieneles.

Chësc barat creatif vën a se l dé de gra ala vijion spartida da duta la pertes y al sustëni dl un y dl auter vieres dl Minister dla Cultura Talian, dl Istitut de Cultura dla Lituania y dl Ambasceda dla Republica dla Lituania tla Republica Taliana, fajan su puenc danter la Dolomites y l Baltich – ulache ideies, cultures y nmaginazions se ngatieia te na maniera liedia.

Echoes Between Forests and Mountains ie pert dl program Cultura Lituana tla Talia 2025–2026. L program Cultura Lituana tla Talia 2025–2026 ie realisé dall’Istitut de Cultura Lituano y dall’Ambasceda dla Republica dla Lituania tla Republica Taliana.

Biennale Gherdëina 10: (Future) Paradise Gardens

Tema prinzipel y artistes y artisć dla Bienela cureda da Samuel Leuenberger.

Biennale Gherdëina 10: (Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì), a cura de Samuel Leuenberger, unirà a se l dé a Urtijëi y te d’autri luesc de Gherdëina dai 31 de mei ai 13 de setëmber 2026. La giaurida sarà te posć defrënc te Gherdëina, n sada ai 30 de mei 2026 (comunicazion stampa danora: 28 de mei 2026).

Chësta edizion che vën de Biennale Gherdëina ie n pont fundamentel dla storia de chësc evënt, festejon cun stolz la diescejima edizion.

(Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì) ie n nvit a passé tres cuntredes che ie tl medem mumënt delicates y muvimentedes, ulache i verzons devënta n simbol de sëuravivënza, de amor y na puscibltà per n daunì plu rëidl.

Samuel Leuenberger conta:

“La Dolomites pieta na culissa ispirënta che ie rica de belëzes natureles, de tradizions artejaneles y stories dla montes zënza tëmp – na curnisc ideela per scuvierjer l cunzet di (Future) Paradise Gardens. Chisc parcs, sentei ite tl pont d’ancunteda danter sublimità naturela y cultivazion umana, ne ie nia pensei mé coche luesc de scunanza per l rëni dla plantes y di tiers, ma nce coche lueges che respidlea nosta tingëda coletiva do n daunì che à si fundamënta sun la giustizia y la valivanza. Tlo pò i parcs nudrì tambën l corp che l’ana y ughé coche luesc de albierch, de oportunità y de renuvamënt per duc.

La mostra ie partida ite te capituli desferënc, uniun de chisc luminea n auter aspet dla criazion dl parch fat dala persona. Da n pont de ududa simbolich, metaforich y emuzionel raida i argumënc ntëur l cunzet de „Commoning“, che mët dancà la cultivazion y la cundivijion dl nudrimënt coche nce la scunanza y la stravardeda dla fusties de uni vita. N auter capitul dal titul “Divine Love and Growth” (Amor divin y chersciuda) nvieia a cunscidré l verzon coche simbul de fluridura spirituela y de trascendënza, y la mostra se dà ju cun l cunzet de “Violent Garden”(Parch impunënt), che respuend al bujën de prëscia de decolonisé l parch, de mëter n discuscion vijions antropozentriches y de crië lueges acioche i tiers y la natura posse se muever tla lidëza y abiné ca inò si capazità d’azion.

Tl capitul sun „Queer Ecology“ se damànden ciuldì che la natura vën perdrët suvënz ntenduda coche „fetra, demarueia“ y tlo vëniel slargià ora la discuscion sun la varietà y la fluidità dedite dai sistems ecologics. Oradechël tuons do l “Botanical” (Botanich) – l urdenamënt y la tlassificazion di ejemplers de plantes – n cunfront a “Gardens as Spaces for Reflection and Poetry”(Parcs coche lerch de reflescion y poejia), te chëi che i verzons se trasforma te luesc de introspezion, belëza y imaginazion criativa.”

 

Artistes y artisć dla Biennale Gherdëina 10:

Chanelle Adams (1992, USA), Andrius Arutiunian (1991, Armenien/Litauen), Jacopo Belloni (1992, Italien), Alice Bucknell (1993, Großbritannien/USA), Leonardo Bürgi (1994, Mexiko/Schweiz), Giulia Cenci (1988, Italien), Dorota Gaweda (1986, Polen) & Eglė Kulbokaitė (1987, Litauen), Sandra Knecht (1968, Schweiz), Judith Neunhäuserer (1990, Italien), Walter Niedermayr (1952, Italien), Masatoshi Noguchi (1988, Japan/Italien), Gabriela Oberkofler (1975, Italien), Lydia Ourahmane (1992, Algerien), Gregor Prugger (1954, Italien) & Leonora Prugger (1995, Italien), Ana Prvacki (1976, Serbien), Augustas Serapinas (1990 Litauen), Bas Smets (1975, Belgien) & Eliane Le Roux (1983, Frankreich), Bosco Sodi (1970, Mexiko), Constantin Thun, Kelly Tissot (1995, Frankreich), Alvaro Urbano (1983, Spanien), Yuyan Wang (1989, China), Evelyn Taocheng Wang (1981, China), Pedro Wirz (1981, Brasilien/Schweiz) & Michael Marder (1980, Kanada/Portugal).

Samuel Leuenberger sarà l curadëur de Biennale Gherdëina 2026

Ruveda a si 10ejima edizion, sarà Biennale Gherdëina da udëi dai 29 de mei ai 13 setëmber 2026

Biennale Gherdëina, senteda ite danter la marueia dla Dolomites, arpejon mundiela naturela UNESCO, à l plajëi de ve fé al savëi che Samuel Leuenberger ie unì numinà curadëur de si diescejima edizion. Tres cumiscions nueves y n program de mostra che se stiza sun proiec dl ambient y scumenciadives publiches ie la Biennale chersciuda te na forma organica do uni edizion y à tëut su l mond dl’ert nternaziunela, ma à tl medem mumënt mantenì n liam strënt cun la ravises cultureles, storiches y linguistiches dl raion da mont. N uel zënzauter ti jì do a chësta vijion, ma nce jì ite liams nueves y mo nia cunesciui, nsci unirà Biennale Gherdëina a se l dé a Urtijëi y ntëur via te Gherdëina dai 29 de mei ai 13 de setëmber 2026.

Samuel Leuenberger ie l fundadëur y diretëur de SALTS, n raion per mostres no-profit a Birsfelden y a Bennwil, tla Svizera, che cëla de sustenì l barat danter disciplines defrëntes y l dialogh cun artisć che ie tl lëur de unì a lum. Dan da puech iel stat l curadëur dl proiet Messeplatz per Art Basel y al mumënt lëurel pra la terza y ultima edizion dl proiet Globus Public Art n culaburazion con la Fondation Beyeler. Dal 2016 al 2023 iel stat curadëur dla sezion Parcours de Art Basel.

Si vijion da curadëur se stiza sun la culaburazion, sun l’empatia e sun l ruvé permez. Davia che l lëura suvënz cun artistes y artisć cun chëi che l à relazions per plu giut, sustën  Leuenberger formes de partezipazion che va plan y ie reflessives sun l’ert, l’architetura y la natura y dà nsci vita a esperienzes da ntënder y stimulëntes.

IN resposta ala numineda dij Leuenberger:

„Son plën de ntujiasm y unerà de vester unì numinà curadëur dla diescejima edizion de Biennale Gherdëina, che vën a se l dé te n raion da stramp bel. La Dolomites ie te n cuntest faszinënt, ie plëines de belëzes dla natura, de tradizions d’ert y de stories zënza tëmp sun i crëps: n post ideél per ti jì do al’idea di (Future) Paradise Gardens – Verzons dl Paravis (dl daunì). Chisc verzons ie de bujën danter la grandëza salvera dla natura y la cultura senteda ite dala persona, nia mé coche santueres per la flora y la fauna, ma nce coche lerch che spidlea nosc miré n referimënt a n daunì che se stiza sun la giustizia y la valivanza. Te chësc ntëurvia pudons se nmaginé verzons che nurësc sibe l corp che l’ana, luesc per se tré zeruch y pusciblteies per dutes y per duc.“

Subscribe to our Newsletter

Archiv
Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30   Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30