Un di protagonisć dl’èrt visiva y dla poejia danter la fin dl ultimo secul al scumenciamënt dl nuef centené ie Jimmie Durham. Ti ani setanta fova Durham prejentant dl American Indian Movement y ti ani otanta fovel cumëmber dla comunità artistica de New York ulache l se a bën prësc fat n bon inuem tla comunità artistica. Te si operes, che ie marcantes y ironiches, mët Durham n discuscion sibe la vijion eurocentrica dla storia che nce la idees dla natura y dla cultura. Si operes ie dessënies, nstalazions, video y cosses che ël nstess à abinà. Chësta operes ie suvënz acumpaniedes da comunicazions scrites y fotografies. Durham ti dà scialdi valor ala relazion danter i materiai che ël adrova, la esperienzes vivudes y l lingaz. L artista se à dat ju cun cuntedes ora dla storia y à afruntà si idees al pensier uzidentel pian via dal Iluminism y da l’espanscion mperialistica tulan cont dla desdruja de vites, paesajes y dla manieres de viver dla populazion autoctona. Te n valgun caji à Durham parodià l‘ esposizion da museum, metan n discuscion la logica dl‘esposizion y dla trasformazion dl’èrt che nasc da chëla tradizion de pensier y da si svilup necropolitich. La Bienela Gherdëina prejënta doi operes de Durham. Una de chësta à l titul Ghost in the Machine (2005) che raprejentea na statua de grandëza reela dla dea greca Atene, che ie tacheda cun na corda pra na dlaciadoia. Chësta opera se basa da una na pert a la tecnica teatrela dl Deus ex machina, che va de reviers a la classicità greca y da l’autra pert ala reflescions dl dualism cartesian nasciù tres la manacedes nucleeres dl ultim secul (cëla l tlasich de psicologia filosofica de Koestler dl 1967). L’opera raprejënta ironicamënter la relazion metaforica danter doi cumpunëntes: da una na pert l “Die/fantasma” y da l’autra la “mascin”. Ti cialan a chësta opera sentions che chël che va tres nosta ana y nosc corp devënta n cunliamënt sterch, propi coche l cunliamënt danter la dea y la mascin da cësa. Te Persones Persons ie mplu metù ora la segonda opera de Durham che à l titul Une blessure par belles (2007) che raprejentea una dla carateristiches 106 Jimmie Durham 107 Jimmie Durham prinzipeles dla produzions creatives dl artista. L’opera ie na reinterpretazion de cosses abinedes dal atrista, tres didascalies che ti smea a chëles di museums. Tres iscrizions che sotrissea bujes y mperfezions dl lën, paradlea l artista chisc elemënc cun ancuntedes de azions umanes y sovraumanes. “N COLP DLA SEGONDA VIERA MUNDIELA”, y “BUJES DE IERMES”