Ana Prvački
∗1976, Yugoslavia/Romania
Ana Prvački (1976, Pančevo, ex Iugoslavia) ie n’artista serbo-rumena che viv a Berlin. Si lëures ie da stramp defrënc y va dal film y dala performance ala pitura y ala nstalazion nchin ala realtà mescededa y ala scultura. L’opres de Prvački nasc da na reflescion sota sun i mecanisms naturei y sun la legrëza, la marueia y la lidëza che la natura descëida ora.Da truep ani incà se dà l’artista ju cun l ciamp dl’eves, nrescian si cumpurtamënt y nosta dependënza da si lëur de impolinazion.
“Savoves’a che n’eva à unfat tan de ciavëi sciche na schirlata? Mi nteres per l’eves ie na cuestion de familia: Canche l’oma de mi besavistra se ova maridà cun l pere de mi besavister, ovela tëut pea l’eves coche pert de si dota. Ie vënie da na familia de zidladëures de eves y l’eves me à da for incà faszinà - per si storia, si maniera de lauré, si sensibltà per l ambient y si poejia.”
Sun la plaza zentrela de S. Cristina prejënta Ana Prvački Emergency Queen over Dolomites, si prim cheder de gran format, metù ora per l prim iede te na luegia publica, tla vedrina dla bibliotech dl luech. L cheder che cëla de viers dl paesaje da mont che ie ntëurvia, mët a jì na scena plëina de emozions alegoriches, che nes porta daujin a sentimënc de n’ecologia n sotsëura.
Sun plaza iel cater scultures de miermul che fej do vasciei dal’eves te na scala 1:1. Chisc Bee memorials, mudelei sui vasciei dal’eves de Langstroth, semea monumënc chiec, dedichei al'eves da miel (Apis mellifera), na sort che manacia for plu y plu de murì ora. Pusiziunei dlongia la curtina dl luech, mëti ite na tenscion danter lecurdanza y ironia.
Deberieda devënta la pitura y la scultura na nstalazion che se mostra te doi manieres, sibe dal dedite che dal dedora. Sce la pitura dà da ntënder na cuestion de crisa, se trasfurmea i vasciei dal’eves te na forma materiela, metan a lum zech che ne fova dant nia, y la fragilità de sistems ecologics tres elemënc chiec y meditatifs.