Gregor Prugger & Leonora Prugger

∗1954, Italy, 1995, Italy
lives and work in Ortisei, Italy Nürnberg, Germany

Gregor Prugger (1954, Urtijëi, Talia) y Leonora Prugger (1995, Bulsan, Talia) ie doi artisć de Gherdëina. Gregor Prugger viv mo for tla valeda sun si luech de familia Pilat sëura Urtijëi, che l à trasfurmà te n atelier de artisć. Si muta Leonora Prugger viv da plu ani incà a Nürnberg, tl Deutschland.

L’identità ladina de tramedoi artisć ie da udëi te si lëures. Gregor Prugger tol ite danter i scultëures de Gherdëina una dla posizions plu mpurtantes tl’ert cuntemporana. L lën ie l material prinzipel te si lëur. Ël l trata coche n elemënt vif y da mudelé, ti dajan formes y volums, che spidlea la natura organica y la storia dl lën nstës. Da n valgun ani incà svilupea Leonora Prugger – dantaldut tres la pitures – na reflescion sun l cunzet dl endemism. L se trata per ëila che la sortes endemiches ne reprejentea nia mé identità y nravisamënt te n luech o te na cumenanza, ma les conta nce la storia de n pruzes lonch de adatamënt te cundizions estremes. Coche l’artista nstëssa dij: “Te tëmps te chëi che i sistems ecologics y culturei vën manacei ala medema maniera, devënta la natura na luegia de resistënza y de renuvamënt – n verzon ulache l vën mantenì l savëi, la tradizion y la rujeneda.”

Tl vedl ufize dla rezezion dl Hotel Ladinia, trasfurmea Gregor Prugger y Leonora Prugger n post de urientamënt te na luegia che mët n sotsëura. L lëur porta dant na reflescion n cont dla Dolomites coche cuntreda culturela, purtan dant sistems che mët a jì y descrij l mond, coche chertes geografiches, la tassonomia, l’architetura y la rujeneda, per pona i desmëter bel plan da dedite ora.

Pian via da ogec che ie bele tl Hotel Ladinia, coche radiadëures, furniei y portatleves, vën realisà dai artisć scultures y pitures, che mët nscila n descuscion la stabltà che i ogec ova. L lëur ntuitif de Gregor Prugger, che se dà ju cun l lën y cun la formes natureles che l abina, se anconta cun la pitura semi-figurativa de Leonora Prugger, ulache plantes, lecorc y identiteies che se muda for inò, vën metudes a lum per pona inò sfanté.

Deberieda se svilupea si prima cunlaurazion, coche n dialogh danter generazions, materiai y manieres de udëi desfrëntes. Chël che semea al orden se mostra coche suzedù al’infal: n paesaje y n sistem che ie for tl lëur de se mudé y se trasfurmé.

Ha partecipato a:

Subscribe to our Newsletter

Archiv
Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30   Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30