Judith Neunhäuserer
∗1990, Italy
Judith Neunhäuserer (1990, Burnech, Talia) viv y lëura danter Minca y Milan. Si pratica multimediela ie carateriseda da si studies de scienzes dla religion, tres chëles che la usservea i pruzesc de furmazion mundiei tla scienzes. La se dà ju cun l trafuender un cun l auter dl dejencantà y dla mitologia scientifica, cun sistems de simboi storics y cuntemporans, cun sëmies che porta savëi y modiei olistics. Na dumanda zentrela de si lëur à da nfé cun co ntënder la “natura”, che determinea tl medem mumënt nce la posizion dla persones tla cosmologia.Neunhäuserer à fat pea pra Artist Residencies te zëntri abitei coche a London, Paris y Gwangju y fova leprò pra spedizions scientifiches tl’Antartis, a Svalbard y sëura l Atlantich ora. Atualmënter se dala ju de plu cun stories di raions dla Elpes, da ulache la vën nstëssa. Si nrescides artistiches, che se manifestea dantaldut te lëures ziplei, nstalazions o video, vën acumpaniedes da referac y publicazions.
Da una na pert lëura Judith Neunhäuserer cun materiai che dura giut sciche l sas, l mitel y la scipa, che la mostra coche pertes de ciamps relaziunei che ie tresora te na trasfurmazion. Dal’autra pert se dà la dimenscion dl test ju cun la tradizions academiches dla produzion dl savëi: auzan ora si carater metaforich y fragmenter, mëtela n descuscion l’autorità di archifs, lascia udëi i aspec politics dla scienza y se bat acioche l vënie sëurantëut respunsabltà tla nrescida.
Sun l troi nr. 15 de viers de Pilat, prejënta Neunhäuserer na nstalazion de passa 200 elemënc de scipa, che ie tachei ilò ncantëur. Na culezion mo nia fineda, ie tacheda su per i lëns, che nvieia de unì scuvrida.
I tòc, da na forma sutila y nia tlera, se lascia man man udëi sciche nteruzions tl bosch. Uni flistra vën curida y scrita tres n mudamënt: i tesć y i dessënies crazei ite, se smarësc y devënta trasparënc, si vijibltà se muda cun la lum, la cundizions dl tëmp y la densità dl fonz. A chësta maniera semea che l lingaz y la nfurmazions sparësc, se damandan nscila na perzezion ativa.
L lëur fej referimënt a Laura Fermi y Enrico Fermi, che à vivù l instà dl 1926 te Gherdëina, y plu inant a si posizion tla storia nucleera lascia piedies che fej pensé do. Scumencian cun i tesć de Laura, mët Neunhäuserer adum stories persuneles, scientifiches y cuestions etiches dl tëmp dla viera. La imagins dla fission nutleèra, dla radiazions y dl fonch atomich de Hiroshima y Nagasaki fej da cuntrast cun l’idea dl bosch coche albierch. La nstalazion devënta nscila n “verzon viulënt”, ulache la cunescënza, la forza y la cunseguënzes se mesceida, metan n descuscion l’idea de prutezion.