Pedro Abu Wirz & Michael Marder

∗1981, Brazil/Switzerland, 1980, Canada/Portugal

Pedro Wirz (1981, Pindamonangaba, Brasil) ie n artist svizer-brasilian, che viv al mumënt a Turic. Michael Marder (1980, Mosca, Ruscia) ie Ikerbasque Research Professor of Philosophy tl’Università di Paejes Baschi (EHU) a Vitoria-Gasteiz y viv danter Bilbao y Lissabon.

La pratica artistica liegra de Wirz ie dantaldut de scultura y se stiza sun nstalazions. L tol ca na gran varietà de materiai - de chëla sort che vën tradiziunalmënter liei al’ert, materiai che ie restei te si atelier o materiai organics coche cëira dl’eves, tiera o elemënc che vën dai tieres. Chersciù su tl Brasil coche mut de n agronom y de na biologa, spidlea Wirz l mond che nes sta ntëur ite, analisan si mecanisms ecologics, coloniei, de estrazion y soziei - te na fujion organica danter scienza y sëuranaturel.

Marder ie filosof y autor de truepa publicazions. L ie cunesciù dantaldut per si studies sun la filosofia dla plantes y per l cunzet de “Plant-Thinking (pensé aldò dla plantes)”. Coche Marder stlarësc: “L’ert ie na articolazion: la articulea la articolazions dl mond y nce dl nia, dl uet, che ie tl cuer de uni articolazion. Ie ne ulësse nscila nia smendré duta l’ert a n’atività onomatopoetica o, te n auter senificat plu lerch, mimetica. Plucheauter ie l mond bele n’articolazion cumplicheda; l ie bele n’ert, ntan sce cie che nëus tlamon “ert” nes lascia arjonjer y unì tuchei te n’autra maniera. L’opra fata per la Bienela Gherdëina ie la prima cunlaurazion de Wirz y Marder.

Pra la funtana zentrela, prejënta Wirz y Marder doi figures scialdi delicates, metudes adum da rames, sienes, tiera y plantes. La figures, sentedes ntëur ala funtana dl'ega, ti cëla ai vijitadëures, deventan nscila, sibe partezipantes che nce ora dl contest.

Chisc “corps-verzon” fej unì a lum plu n pruzes, che n cheder fërm: crëscer, se desfé y se trasfurmé tl medemo mumënt. Si materiai ne n'ie nia staresc, ma i se muda se sëcian y se desfajan bel plan, fajan nscila inò pert dl ambient ntëurvia. N chësc cont ne reprejënta la figures nia la vita: ma les fej pert.

L proiet nasc dal nteres che tramedoi artisć à per la decomposizion, coche forza generativa. Marder à scrit na storia per mutons, dal titul The Apple that Dreamt of Soil: A Story of De-------Composition, ulache l nfraidì, mpede ti dé na fin, devënta na cundizion per se trasfurmé, ulache la materia se muda giatan formes nueves. Slargian ora chësc dialogh, se à i dessënies de Wirz svilupà n resposta ala scritura de Marder, fajan grupes paraleles de trasfurmazion, metan adum scultura, imagin y pensier te n ecosistem daviert che crësc inant. Sibe la storia che nce i dessënies, ie da udëi tla Ustaria Traube, n restaurant sun plaza ulache ie la funtana.

Wirz y Marder fajerà nce n workshop per jëuni y pitli mutons, tulan coche metodologia primera l dessëni, per pensé do n con' dla materia y de coche ie fates la persones, sibe leteralmënter che nce a livel metaforich.

Ha partecipato a:

Subscribe to our Newsletter

Archiv
Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30   Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30      •    Orar (sales curides):   merdi - dumënia: 10:00 - 12:30 / 15:00 - 18:30