Chanelle Adams
∗1992, US
Chanelle Adams (1992, Montclair, Stac Unii d’America) viv y lëura a Berlin. Ëila ie nrescidëssa, scritëura y artista, al mumënt iela postdutoranda tl Istitut Max Planck per la Storia dla scienzes, ulache la ie tl lëur de studië la vita y la sëuravivënza dla gran tartarughes mortes ora tl Ozean Indian sud-vest.Si nrescides mostra su coche crises, duminazion y mudamënc dl ambient determinea la tlassificazion, la zirculazion y la trasfurmazion dla sortes botaniches y zoologiches tl spazium y tl tëmp.Si pratica artistica tol ite spaziredes de performance spezifiches aldò dl luech y vijites che vën fates te verzons, parcs y istituzions te ziteies ora per l mond, nvian a dé na testemunianza coletiva dla cunseguënzes cunliedes danter colonialism, ecozide y capitalism che va inant a perseghité la storia di posć da uni di. Adams à publicà truep tl ciamp dla botanica, dla storia dla natura y dla ndustria dl wellness. La à n dutorat de geografia dl’Università de Lausanne y na laurea dl’Università Brown y dl’École des hautes études de scienzes sozieles. La ie nce studënta cun stipendium Fulbright.
Sun un di ultimi tòc de grunt privat che ie mo restà a Urtijëi, te n gran verzon mo scialdi naturel, geva Adams ora n buj, sibe coche muvimënt formel, che nce per si nrescida. N tai sot tl fonz, romp l raion reguler de na cuntreda scenó idiliaca, trasfurman l fonz te n archif.
Lauran n dialogh cun la nrescides geologiches, che à da nfé cun la furmazion dla Dolomites, pensa l proiet do ai crëps, sciche resć de na vedla vita tl mer, furmei do l'estinzion Permo-Triassica. L sëni dl giavé, devënta na maniera per jì ncontra a n tëmp scialdi dalonc, mustran che chël che semea de vester stabil o 'naturel' ie perdrët na stratificazion de stories de crisa, trasfurmazion y perduda.
Se nuzan dl lingaz visif dl'archeologia y dla scienza, se muev l lëur danter nrescida y speculazion. L giavé, possa unì udù sibe coche n sperimënt de nrescida, che nce coche n desturp che nes fej pensé do a cunzec coche l'autorialità, l'estrazion y l dejidere de abiné n senificat, pian via da na cuntreda che fova giut ativa, cureda y idealiseda.